Jo volia un llibre de poesia.

Fa temps que vull llegir un llibre de poemes, cosa que no he fet mai perquè a mi això de les metàfores m’atabala.  “Sinjosele, ara o mai”. “Doncs ara!”: vaig  a la llibreria i amb cara de Pablo Neruda busco la secció de Poesia. Dec conèixer com a molt quatre poetes. Un d’ells, és clar, en Casasses i l’altre, doncs sí, en Pablo Neruda. Els altres dos ara no me’n recordo però és igual. Doncs busco a la “C” de Casasses. Trobo un llibre de poemes d’en Casasses. Quina emoció. Nerviós obro el llibre i llegeixo el primer poema de la primera pàgina del llibre de poemes d’en Casasses. Mig l’entenc i em sorprenc a mi mateix. Parla de l’enamorament ( “que no sé es menos punki por estar enamorado”). Sense obrir cap més pàgina decideixo que aquest serà el meu primer llibre que compro de poesia. Cap a casa. Obro el llibre directament per la segona pàgina i em surt un escrit que no és pas un poema. Penso que és la introducció o els agraïments. Passo, jo vull poemes. Tercera pàgina: Igual!! Cap poema. Quarta pàgina i segueix sense haver-hi cap poema!! Fullejo les pàgines ràpidament i en cap apareix un poema!!!. A la contraportada explica que és un llibre de reculls d’articles d’opinió escrits per l’autor. Quines coses tenen els poetes. Un dia va! i fan un llibre que no és de poemes, el posen a la secció de pomes i au! ja vindrà l’usarak i el comprarà. Segur que si el posessin a la secció de llibres d’opinió no el compraria ningú. Al final: marketing. Au va. Esperaré trenta-sis any mes a comprar un llibre de poemes.